Isabel-Clara Simó torna a casa...

Alcoy

Dijous passat es va inaugurar a l’IVAM-Cada Alcoi l’exposició “Isabel-Clara Simó: col·lecció i llegat” que recull més de 200 obres d’art, la seua biblioteca i diversos objectes personals que completen l’arxiu de la revista Canigó que ella i el seu marit Xavier Dalfó van donar fa més d’una dècada a la Universitat d’Alacant. Es configura així l’imaginari complet de qui va assolir el reconeixement nacional i internacional d’una de les veus més personals de la nostra literatura. Tot això per la generositat de l’escriptora i, com no, de la seua família. Isabel-Clara afirmava en Els racons de la memòria (2009), el seu llibre més autobiogràfic, que “escriure és viure. No hi ha fugida, ni escapatòria. No hi ha remei. Si comences a escriure ja no pots parar”. Hem de rebre amb orgull el seu missatge, la seua herència. Perquè des d’aquesta setmana la podem visitar, ben sistematitzada i exposada, per la feinada que han fet els seus comissaris, Maria Guillem i Jordi Tormo.

Per què, per tant, és important mantenir el llegat d’un escriptor a través de la seua obra i dels seus materials personals? Els documents íntims poden revelar el seu procés creatiu, els pàlpits que la movien a crear un estil tan peculiar i una visió crítica de la societat. A més, es posa a disposició de lectors i investigadors de la seua obra una part no sempre fàcil de conéixer quan un autor desapareix. No és qüestió només d’inventari, sinó de reconeixement d’unes trajectòries que formen part de la riquesa patrimonial de la nostra societat. En el cas d’Isabel-Clara, més enllà del reconeixement de la seua obra, també ens marquen els sentiments d’estima sobre qui va recordar els seus orígens i va fer-nos entendre que la bona literatura també es pot fer des de les nostres comarques. Isabel-Clara torna a casa... i per la porta gran!