Teràpia de Shock: "No tornem per fer diners, tenim les nostres vides muntades fora de la música"
Després d’una dècada de silenci, Teràpia de Xoc torna als escenaris amb una gira benèfica per celebrar els 20 anys de la seva creació. Gerard i Ferran parlen del retorn, el llegat i la maduresa d’un grup que va marcar una generació
Teràpia de Shock / Cedida a Ràdio Girona
Després de deu anys de pausa, Teràpia de Shock referent per a tota una generació d’adolescents anuncia el seu retorn als escenaris, però amb matisos: una única gira d’aniversari, sense nou disc, i amb un objectiu clarament solidari. "Van ser deu anys que quasi valen per vint", resumeix Ferran Massegú, cantant del grup. "No ens vam enfadar. Simplement, ens vam cremar".
L’anunci ha estat una sorpresa: cartells enigmàtics per Barcelona, codis QR, missatges críptics a xarxes… Però el retorn s’estava cuinant des del setembre de 2023. "El primer a moure fitxa vaig ser jo", explica Gerard Lopez, bateria. "Vaig pensar que el 2026 faríem 20 anys com a grup i que potser era el moment de celebrar-ho. Sense més pretensió". I així va començar la reunió, amb una condició clara des del principi: "No hi haurà cançons noves, no tornem per quedar-nos", afegeix. "No volem treure cap disc, només fer una gira remember per celebrar el que vam ser".
Aquesta gira d’aniversari serà benèfica. Tots els beneficis aniran destinats a la recerca del càncer infantil a l’Hospital Vall d’Hebron, gràcies a una aliança amb la Fundació Albert Bosch i la Fundació Barça. "No necessitem fer diners amb això", expliquen. "Tots tenim les nostres vides muntades fora de la música i volem que el focus sigui la solidaritat. Això fa que el retorn de Teràpia passi a segon terme, i això és increïble".
L’experiència acumulada durant la dècada d’inactivitat també ha deixat petjada. En Gerard va deixar de tocar just l’últim concert, el 3 de desembre de 2016, i es va desvincular del món musical. En Ferran, en canvi, ha continuat com a docent de música i creador. Ara, les seves vides professionals giren al voltant de l’ensenyament, l’estabilitat i una certa distància de la fama adolescent. "Quan tot va començar, teníem entre 13 i 16 anys. Ens va explotar a les mans. I ho gestionàvem com podíem, gràcies a les famílies i, sobretot, al fet de viure a Olot, que ens feia tocar de peus a terra".
Malgrat l’èxit aclaparador que va arribar amb "Sense tu", reconeixen que van prendre decisions que, amb perspectiva, haurien pogut ser diferents. "Ens hauríem d’haver aturat per fer el disc amb més calma. Però vam prioritzar seguir tocant, i això també va cremar molt", confessen.
Escolta l'entrevista, aquí:
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Entrevista al grup Teràpia de Shock
