Canovelles intenta donar de baixa del padró 85 persones de cop

Barcelona

L'Ajuntament de Canovelles (Vallès Oriental) està tramitant un expedient col·lectiu per donar de baixa del padró a 85 persones de cop. Ho ha fet enviant cartes a persones que l'Ajuntament sospita que no viuen al lloc que consta al registre municipal. No obstant això, entitats socials d'aquest municipi asseguren que s'està intentant donar de baixa persones que sí que viuen on consten empadronades.

SER Catalunya ha pogut accedir a una d'aquestes cartes, on hi ha DNI's, passaports i NIES de les 85 persones afectades (no són totes estrangeres), un expedient de baixa del padró on comuniquen als afectats que "presumiblement no resideixen a Canovelles" i que, per tant, els eliminaran del registre municipal d'ofici. El padró és el tràmit que, en la majoria de casos, dona accés a drets bàsics com la targeta sanitària, l'escolarització dels menors o les ajudes per menjar i higiene.

L'Ajuntament nega un canvi en la política del padró

A consultes de SER Catalunya, el govern municipal de Canovelles, liderat per l'alcalde Emilio Cordero, del PSC, admet que està fent aquest tràmit, però nega que hi hagi un canvi a les polítiques municipals del padró. Recorden que l'Ajuntament té potestat per fer baixes d'ofici en cas que es pugui confirmar que les persones en qüestió no viuen a la ciutat.

Defensen des del govern local que compleixen la llei del padró, que un 17% dels seus habitants son estrangers i que fan empadronaments sense domicili fix sense posar traves i impediments a ningú.

Ampliar

Cerrar

Informen també que les revisions del padró es poden fer per voluntat pròpia del govern local i també a petició de particulars, habitualment propietaris o llogaters d'un habitatge. Ressalten que, malgrat que s'ha donat 10 dies de marge als afectats -marcats per llei-, el procés és llarg i garantista, i que no té efectes immediats. Les cartes a les quals ha accedit aquesta redacció, on es notifiquen els expedients de baixa, tenen data del 6 de maig de 2025. Fonts municipals manifesten que "l'Ajuntament compleix la llei fa altes i baixes del padró segons la normativa vigent".

"Canovelles sempre ha tingut problemes amb els empadronaments"

Aquesta versió del govern municipal és completament oposada a la que tenen entitats socials que treballen amb persones migrants a la ciutat. Ramon Bosch, membre de la plataforma Papers per a Tothom, assegura en declaracions a SER Catalunya que "Canovelles sempre ha tingut problemes amb el padró". Una sentència compartida per altres entitats socials consultades per SER Catalunya, que coincideixen en aquest diagnòstic.

Bosch i altres voluntaris es reuneixen cada dimarts a la tarda al Centre de Persones Adultes de la ciutat per fer assessorament en matèria de padró i estrangeria a persones migrants. Asseguren que Canovelles posa traves per empadronar sense domicili fix, un dret recollit a la llei que ha de servir com a alternativa quan hi ha propietaris que es neguen a inscriure al registre municipal la gent que viu als seus immobles per diversos motius: perquè estan ocupant, perquè relloguen habitacions de manera il·legal o perquè el nombre de persones empadronades a un habitatge condiciona ajudes socials i també el pagament d'alguns impostos.

Des de Papers per a Tothom asseguren que a Canovelles hi viuen una cinquantena de persones que estan empadronades a Barcelona, però que han fet el tràmit a la capital per les dificultats amb què s'han trobat a la ciutat vallesana a l'hora de constar al registre municipal.

Què diu la llei del padró?

La llei orgànica del padró estableix que el padró és el registre administratiu on han de constar les persones que viuen a un municipi. No només és un dret de les persones que hi viuen, sinó que és una obligació dels Ajuntaments, que poden fer el tràmit d'ofici. La normativa estableix que el procés hauria de ser tan senzill com omplir un formulari, i també diu que els governs locals tenen dret a comprovar la veracitat de les adreces facilitades pels veïns empadronats.

Un dels punts més conflictius, i que porta a més lectures diferents, és el del padró sense domicili fix, també anomenat padró social o padró fictici. La llei deixa clar que es pot empadronar a tothom que resideixi a un municipi "independentment de les controvèrsies jurídicoprivades sobre la titularitat de l'habitatge [...] i de les circumstàncies físiques, higièniques o sanitàries que afectin el domicili".

El text concreta que es pot empadronar a veïns en infrahabitatges com barraques, caravanes, al carrer o, fins i tot, a una cova. Aquesta inscripció sense domicili fix, pensada també per a la gent sense llar que dorm carrer, és la que més cops utilitzen els alcaldes per justificar denegacions al registre municipal, argumentant falta de control.